QUÈ ÉS LA TERÀPIA DE PARELLA GESTALT?

La Teràpia de Parella Gestalt és una teràpia psicològica que facilita la relació de parella, i la resolució dels seus conflictes, a través del coneixement personal de cada un dels integrants de la parella, i la consciència de como ens relacionem amb l’altre.

Es basa en adonar-nos del què sentim, pensem i fem per saber què volem i necessitem, i aprendre a comunicar-ho a la parella de forma honesta i senzilla, tenint en compte les seves necessitats i desitjos.

Ens permetrà observar les dificultats o bucles sense sortida que bloquegen la relació, allò que fem sense adonar-nos que limita i perjudica a la parella, per crear noves formes de relació més adequades a allò que volem, sentim i necessitem.

A la Teràpia Gestalt és la pròpia parella la que recrea la seva relació, amb la moderació i les propostes del terapeuta que orienta i acompanya en el procés.

MILLORAR LA COMUNICACIÓ I SUPERAR LA CRISIS DE PARELLA

A la teràpia Gestat de Parelles busco millorar la comunicació de la parella transcendint el joc de qui té raó i qui té la culpa. No m’interessa l’especulació, la interpretació o la categorització. Proposo evitar tractar de canviar a l’altre i apreciar la diferència que enriqueix la parella.

La parella en situació de crisis no és conscient, en general, del seu propi procés, perd de vista el seu flux, la seva energia i la seva solidesa cognitiva, el potencial del seu contacte. Què ha de fer una parella per corregir el seu procés? Necessita parlar del què està passant, els seus pensaments, sentiments i experiències amb honestedat i des del cor.

La meva missió com a terapeuta Gestalt de Parelles és facilitar aquest procés, guiar-lo i moderar-lo per acompanyar a la parella a reparar la seva relació si així ho decideixen.

SOBRE LA RELACIÓ DE PARELLA DES DE LA PSICOLOGIA GESTALT

Des d’un punt de vista evolutiu, les parelles s’escullen per complementar les parts de cada uns que no són conscients, no són acceptades o no ens agraden. Les qualitat es veuen en l’altre d’una forma romàntica. D’alguna manera dues mitges persones s’uneixen per formar un ser complert i sortir al món amb major efectivitat.

La Relació de parella viscuda des de l’amor tracta d’obrir el cor, fer-nos responsables i demanar el què un necessita i viceversa, atrevir-se a donar el que l’altre necessita d’un, ambdues coses costen molt, ja que ens mostren les nostres limitacions i ens posen en contacte amb els nostres propis conflictes interns.

I això dispara el conflicte en la parella; ja que m’estima, ja que l’estimo, llavors òbviament haurà de ser tot el que necessito. Esperem i volem molt, donem poc. Volem comprensió i ens oblidem de comprendre, esperem que l’altre canviï perquè siguem feliços. Ens oblidem de l’amor, ens oblidem de tenir cura de l’altre i de la relació.

Sabem moltes coses a nivell intel·lectual, però a l’hora de la veritat, ens atrapem en els nostres jocs emocionals infantils. I la parella segueix sent un dels millors llocs per créixer, aprendre a relacionar-se, aprendre a donar i a rebre, ser més honestos i transparents.

La intimitat, la confrontació, l’aprenentatge mutu, el recolzar-se, el companyerisme, l’amistat, produeixen una alquímia que transforma cada una, permetent l’evolució i conseqüentment obrint pas a una relació més compassiva, constructiva, creativa i sana.

Quan busquem una parella, en realitat estem buscant el sentir-nos estimats tal i com som, encara que no sapiguem realment que estem buscant això. Quan una persona se sent estimada tal i com és, s’obre, cauen totes les seves resistències, s’entrega i floreix.

Dos ésser que caminem sobre els seus propis peus, agafats de la mà, mirant en la mateixa direcció, determinen una parella que ha arribat a comprendre que la unió realment produeix una tercera força que és molt més valuosa que la suma de dues.

Nota: part dels textos anteriors estan basats en textos de Suzana Stroke, reputada terapeuta gestàltica de parelles, que tristament ja va morir.

QUANT DURA UN TRACTAMENT?

La Teràpia Gestalt és una teràpia relativament ràpida. Al fonamentar-se en l’acció i l’experiència, provoca canvis positius ja des de les primeres sessions. També és una de les teràpies denominades de procés i és molt particular per a cada persona. Utilitzant una metàfora, el procés terapèutic és com un riu on l’aigua no es pot empènyer, flueix a la seva pròpia velocitat ; gràcies a la teràpia, traurem els esculls de la glera i les aigües del riu de la vida avançaran més fàcilment, el temps que això trigui dependrà de cada persona.

SESSIONS I PREUS

Veure preus

La Teràpia Gestalt va ser creada i desenvolupada pel psiquiatre alemany Fritz Perls (1893-1970) juntament amb la seva muller Laura (1905-1990). Perls es va formar com a psicoanalista i va buscar allunyar-se de la rigidesa dels tractaments psicològics de l’època, bàsicament el conductisme  i el propi psicoanàlisi, per crear un model de psicoteràpia més humà i obert que es basés en un encontre entre iguals.

Fritz Perls va ser molt inquiet i va rebre influències de diferents disciplines al llarg de la seva vida. En el seu tram final, va recollir i sintetitzar per a crear la Teràpia Gestalt: del Teatre amb Max Reinhardt, de la filosofia de Solomon Friedlander, l’existencialisme de Buber i la fenomenologia de Husser; de la Teràpia corporal amb Wilhem Reich, de la disidència psicoanalítica amb Karen Horney i de la psicologia de la Gestalt, de la qual pren el nom, i les seves investigacions sobre la percepció humana.

Ja amb cinquanta anys, va completar els seus coneixements i va enriquir la seva nounada psicoteràpia amb l’aportació de la concepció holística de Jan Smuts, el psicodrama de Moreno i la filosofia oriental de la mà dels conceptes Taoistes i la Meditació Zen.

Havia nascut la Teràpia Gestalt i Fritz Perls la va presentar en societat a Nova York al 1951. Ràpidament es va alienar  amb el moviment de les psicoteràpies humanistes. Perls la va desenvolupar primer a Nova York i posteriorment a Esalen, Califòrnia, on va treballar fins els seus darrers anys.

Fritz Perls y la Teràpia Gestalt van crear una escola que fou enriquida per varis deixebles posteriorment a la seva mort. Entre ells cal destacar al que avui és el seu màxim exponent, el Dr. Claudio Naranjo, psiquiatre xilè responsable en gran mesura de la introducció i el creixement de la Teràpia Gestalt a Llatinoamèrica i a l’Estat Espanyol i del seu enriquiment amb la psicologia dels eneatips o Eneagrama, la Meditació i l’Espiritualitat.

La Teràpia Gestalt es fonamenta en experimentar més que en teoritzar, en viure més que en racionalitzar, en sentir emocions i en el cos com a  font d’energia i  motor de l’ésser humà.

Hi ha una sèrie de fonaments característics de la Teràpia Gestalt entre els quals m’agradaria destacar els següents:

L’Aquí i Ara

La Teràpia Gestalt es fonamenta en que allò únic real i allà on tot succeeix és el present, de manera que tot està en l’Aquí i en l’Ara, el passat ja esdevingué i el futur encara no ha arribat, així que és necessari discernir i posar consciència en els nostres records o anticipacions de futur, doncs interfereixen amb el què som i sentim en el moment present.

Concepte Holístic de l’Ésser Humà

L’Ésser humà és en la seva totalitat. No és només el seu intel·lecte i els seus pensaments, sinó també les seves sensacions corporals  i les seves emocions, la seva expressió i el seu llenguatge, les seves accions, el seu esperit i la seva energia.

Autoregulació organísmica

La Teràpia Gestalt es fonamenta en la seva fe en l’autoregulació organísmica de l’ésser humà.  Les persones tenim necessitats essencials a nivell corporal, emocional i intel·lectual (concepte holístic), aquestes, entre d’altres, són: l’alimentació, la sexualitat, la relació i la soledat, el coneixement, l’expressió, l’afecte, la tendresa, l’amor, la creació, la curiositat, etc. Com a éssers vius, cada persona sap, de manera natural, quines són les seves necessitats i desitjos més genuïns i disposa de la capacitat de satisfer-les en equilibri amb el seu entorn i adaptant-se a ell. Només és necessari confiar en la nostra pròpia naturalesa, percebre i estar en contacte amb el que necessitem, apartar les nostres creences o els pensaments que ens limiten i permetre’ns el contacte satisfactori amb el nostre entorn.

L’ Auto-responsabilitat

La Teràpia Gestalt es fonamenta en que l’individu s faci responsable d’ell mateix. La persona disposa de tots els recursos i potencialitats per fer-se càrrec de les seves necessitats i desitjos genuïns i només ella pot satisfer-los.

L’Adonar-se

La Teràpia Gestalt es fonamenta en l ’”Adonar-se” o la consciència i l’autobservació de com és la nostra experiència  en la seva globalitat o totalitat, les nostres sensacions corporals, les nostres emocions, els nostres pensaments, les nostres expressions o llenguatge, les nostres accions i la nostra energia. Tot és part de la nostra experiència  i tot forma i necessita coherència i expressió. En la contemplació d’aquesta experiència es troben noves informacions de les nostres necessitats i desitjos més genuïns, això és el que anomenem “adonar-se” de l’experiència  i és on radica l’energia del canvi de les nostres conductes per altres més acords amb allò que volem.

La Teràpia Gestalt es diferencia d’altres teràpies psicològiques en un aspecte fonamental que desenvolupo a continuació. Per a poder fer-ho, m’he basat en les explicacions al respecte de Francisco Sánchez al seu llibre Terapia Gestalt: una guia de trabajo.

La Teràpia Gestalt utilitza bàsicament la fenomenologia a diferencia de la nosologia emprada en altres teràpies.  Per entendre-ho maginem que una persona es dirigeix a teràpia i aquesta utilitza el mètode clínic. En ella, el terapeuta, psicòleg o metge, és l’expert i mitjançant una recopilació d’informació sobre el problema o símptoma exposat, elabora un diagnòstic (nosologia) rrel del qual fa un pronòstic i prescriu un tractament.

Aquest és el mètode mèdic psiquiàtric i psicològic de molts enfocaments com el cognitiu conductual, sistèmic o el de la Teràpia Breu Estratègica. Amb aquest enfocament s’adopten uns rols, el client o pacient té un rol fonamentalment passiu, el terapeuta, metge o psicòleg, és l’expert i la relació és bàsicament desigual. El mètode és en sí directiu.

En la Teràpia Gestalt i la majoria de teràpies humanistes s’utilitza el mètode fenomenològic. Treballen amb el que hi ha, amb allò que succeeix, evitant judicis i interpretacions, anàlisis o prejudicis. La relació de la persona amb el terapeuta és més igualitària. El Terapeuta Gestalt és un acompanyant que ajuda al client a explorar la seva experiència i, en base a ella, trobar opcions de canvi. Es tracta d’observar allò què passa i com li passa a la persona i de servir-se de la intuïció i de la pròpia experiència per canviar.

Com a Terapeuta Gestalt no sé que li passa a la persona i ella tampoc ho sap. Així que la proposta és explorar-ho junts per adonar-nos de que succeeix i com. Quan això s’esdevé, la persona avança en el coneixement de sí mateixa i en la seva auto responsabilitat i dóna un pas endavant en la seva maduració personal, doncs ho fa per sí mateixa i pot ser mestressa de la seva pròpia vida. En el mètode directiu o diagnòstic, aquest pas és més difícil de fer degut a que  la responsabilitat de la millora o curació recau en el terapeuta o expert.