La recerca de la Felicitat.

La frase que a continuació us ressalto em sembla significativa, a mi em ressona i m’he identificat amb ella en passades etapes de la meva vida, també en teràpia i amb determinades persones he vist que els ha passat el mateix i, com a mi en un altre temps, els ha generat frustració. No sé com us arriba aquesta frase i us convido a comentar-la, si us ve de gust.

Paul Watzlawitz va ser un psicòleg, investigador i teòric de la comunicació, va ser un treballador incansable i conjuntament amb altres psicòlegs i psiquiatres del grup del Mental Research Institute de Palo Alto a Califòrnia, va ser el creador de la Teoria de la Comunicació humana i de la Teràpia breu.

Aquests dies he decidit aprofundir la meva formació en teràpia Breu seguint el model de Palo Alto i per això vaig començar a llegir els llibres de Paul Watzlawitz.

M’han fascinat, en ells estudia l’ús de la comunicació i com aquesta dóna forma i construeix la realitat que, de vegades, creiem real. Una part dels seus treballs, com els de tot el grup de Palo Alto, es va centrar en les paradoxes. La frase que cito, al meu parer, significa una paradoxa.

La Felicitat, la plenitud en la vida, des de el meu punt de vista, són moments més o menys duradors en el temps seguit de períodes més grisos, avorrits o decididament dolorosos. Jo crec que podríem dir que la felicitat és, en gran part, espontània i com a tal passa en certes circumstàncies de la vida. Quan les persones busquem la felicitat creient que això ens depararà la felicitat caiem en la paradoxa de forçar una cosa que és espontani i, com a tal, no pot forçar-se, succeeix o no, simplement.

Aquesta paradoxa de “ser espontani” va ser àmpliament estudiada en el MRI de Palo Alto arribant a interessants conclusions com que era la causant de no pocs problemes humans i, paradoxalment, també podia ser utilitzada en la seva solució com es fa en part de les tècniques de la Teràpia Breu.

Comenta

Your email address will not be published.