“Durant una sessió de bioenergètica t’adones del que ÉS l’energia i la notes en el teu cos. Sobretot t’adones d’on estan totes les barreres de pas que no permeten que els fluxos d’energia facin el seu camí. Quan finalment aconsegueixes esfondrar-ne algunes… sorgeix allò que fa tant temps que amagues: un crit, un ja n’hi ha prou, un tinc por. I en aquest instant precís, saps qui ets i què vols… durant un petit moment”
Això ho va dir una alumna practicant de Bioenergètica, després d’una sessió en la qual es va atrevir a mirar, a mirar en el seu interior.
Tenim tanta por del que amaguem (ni tan sols som conscients del què és), que ens passem la vida invertint grans esforços contenint-ho. Això és moooolta energia. Això que amaguem és com un barril de fusta que sura en l’aigua i nosaltres intentem tenir enfonsat, amb la força del nostre cos. Sembla que en aquest barril hi hagi d’haver lo innombrable, però -permeteu-me que sigui un spoiler que us expliqui el final de la pel·lícula- en aquest barril hi ha les emocions genuïnes d’un bebè. Només això. Res més inofensiu que un bebè que sap que no pot sobreviure sol i fa el que sigui per a aconseguir el suport físic i emocional. Allò que sentíem quan érem petits i que no mostràvem perquè crèiem que no ens estimarien, això és el que ens esforcem tant en mantenir sota l’aigua. El barril, que per naturalesa flota, tendeix a pujar a la superfície, i nosaltres tornem-hi a enfonsar-lo altre cop. Quanta energia malbaratada!
Doncs això que crèiem quan érem petitons i indefensos és el que encara avui dia governa les nostres vides, ara que tenim més edat, més experiència, més estudis, més recursos per a sobreviure. Ja és hora d’actualitzar aquestes creences, no?
Bé, actualitzar les creences és un treball que ens requerirà cert temps. Però el principi de tot és “deixar que el barril floti”. Deixar de destinar energia en mantenir el barril enfonsat. Permetre que l’energia faci el seu camí pel nostre cos. Aquest és, per a mi, un bon punt de partida.
Comenta