Avui en dia tot va molt de pressa, potser massa…

No sé què en pensareu vosaltres però crec que avui en dia tot va molt de pressa.
Tot canvia molt de pressa, tot s’ha de decidir molt de pressa, tot ha de passar molt de pressa.
Bé, tot… la veritat és que no, és una generalització agosarada
Tot potser no, moltes coses sí
Com a mínim jo tinc aquesta percepció.

I no m’acabo d’acostumar

Jo he sigut un urbanita de pro, he viscut gran part de la meva vida accelerat a una ciutat.
Ara que visc a un poble, quan torno a Barcelona, em crida l’atenció el ritme, soroll i contaminació de la ciutat, però especialment la velocitat i l’acceleració
Encara que crec que tot això no és exclusiu de les ciutats, els pobles també passa.
És quelcom que ens passa a les persones independentment del lloc on visquem, crec jo.

Ahir vaig assistir a una formació de Dr.Juan Luis Linares, ja us he parlat alguna vegada d’ell.
És un psiquiatre i psicòleg, terapeuta familiar especialitzat en relacions familiars i psicosi.
Sosté punts de vista molt interessants i molt terapèutics per les relacions familiars disfuncionals.

Per sobre de tot és un home que parla lentament, a poc a poc.

Hi ha molts espais de silenci entre frase i frase. I a més a més parla poc.

I és un contrast perquè és un home molt savi, erudit, culte. I tot el que sap ho deixar anar de mica en mica.
Suposo que pot sembla avorrit.
Jo no m’avorreixo.

El que em passa és que a mi aquest ritme lent a l’hora de parlar em permet centrar-me, relaxar-me i respirar tranquilament.
I mentre l’escolto amb ell també m’escolto a mi, i vaig prenent consciència de la meva respiració, el meu sentir i de com els meus pensaments es van frenant.

I em sorprenc descobrint espais en els que no hi penso, només estic.
És molt agradable i tranquil·litzador per mi.

A mi em va bé parar i escoltar-me de tant en tant.

Ho puc fer sol o en companyia, la veritat és que amb algú per mi és mes fàcil.
Potser li pots anomenar mindfulness, meditació, estar en el present… o un altra cosa, diga-li com vulguis.
El que se és que em va bé parar, atendre a la meva respiració i sentir.
A partir d’aquí les coses es veuen diferent

Si a més de fer això,  miro de front els meus problemes, o dificultats, o coses que em passen o la vida amb la voluntat de fer quelcom diferent perquè no em facin patir…

Llavors a això que passa l’anomeno teràpia.

Jo en faig, si vols saber més clica aquí.

                       Sessió informàtiva gratuita

 
                 Salutacions.